Fa un parell de setmanes publicava un post reflexionant
sobre la possibilitat de què un excés d'informació en matèria de risc greus i
emergències produís un efecte d'inseguretat en els ciutadans. L'argument era el
següent: quan la informació de riscos greus i emergències és excessiva i no
s'enfoca a les mesures d'autoprotecció el ciutadà es desvincula de la
seva coresponsabilitat en la seva pròpia seguretat.
Arran d'aquest post podem llegir algunes reflexions sobre
la necessitat d'una bona gestió de la informació d'emergències, com les publicades en el blog de Cecilia Marambio que comparteixo plenament.
Vull insistir sobre aquest aspecte, ja que em sembla
essencial en el disseny d'unes bones polítiques públiques de seguretat.
Sensibilització en emergències vs informació
corporativa
Un dels
principals factors que contribueix a l'excés d'informació en matèria de riscos
greus i emergències és la informació corporativa dels propis serveis
públics d'emergències ja que en moltes ocasions aquesta informació acaba
eclipsant la realment crítica en emergències, és a dir, la de les mesures d'autoprotecció.
En aquesta qüestió els mitjans de comunicació juguen un
paper crucial i no sempre ho fan a favor de la sensibilització del ciutadà en la seva coresponsabilitat en la seva seguretat, ja que en general té més
cobertura i difusió imatges i dades d'una actuació operativa que les pròpies mesures d'autoprotecció que ha d'aplicar el ciutadà en
cada cas. Així doncs, en ocasions es dóna més rellevància (cobertura periodística)
a emergències de menor dany potencial a la població (menor risc) però més
espectaculars, i amb això indirectamente es contribueix a distorsionar la percepció objectiva dels riscos
per part del ciutadà. A la vegada, un excés d'aquesta informació operativa pot generar en la societat la falsa creença que els serveis
públics d'emergència són suficients per garantir la nostra seguretat en qualsevol situació, i que la nostra implicació com a ciutadans aplicant el principi de prevenció és secundària. No ens faltarien
exemples per citar (en nevades, en inundacions, en incendis forestals, ...).
És cert que aquestes informacions (sobretot les audiovisuals) també són de gran ajuda per transmetre els danys potencials dels riscos greus als que ens exposem. A més, els serveis públics d'emergència hauran de difondre la seva activitat perquè fer-ho forma part de l'estratègia de sensibilització del ciutadà ja que "culturitzar-lo" respecte el paper dels serveis públics d'emergència i la seva carta de serveis pot ajudar a evitar danys. Per exemple, no tothom és conscient dels temps d'arribada dels bombers a un incendi d'habitatge i pot posar en risc la seva vida innecessàriament intentant sortir del seu habitatge per enmig del fum o de les flames en comptes d'esperar uns minuts la seva arribada per l'extinció i salvament si s'escau.
Tanmateix, pels motius ja citats, és necessari diferenciar l'actuació dels gabinets de premsa dels serveis públics d'emergència de la informació de les mesures d'autoprotecció que s'emet des de l'àmbit competencial de protecció civil, integrant la informació de les actuacions operatives en l'estratègia general de difusió de les mesures d'autoprotecció del ciutadà i la seva coresponsabilitat en situaciones de risc greu i emergència.
Simulacres amb i per a la població
Una de les estratègies més importants a desenvolupar per
part dels serveis de protecció civil per sensibilitzar la població són la seva
implicació en els simulacres. Tanmateix, sovint els simulacres organitzats per
protecció civil no s'enfoquen a la implicació activa dels ciutadans (o ni tan
sols no compten amb
la seva participació) i es focalitzen exclusivament a la pràctica de les
actuacions operatives (que no deixa de ser un dels objectius dels simulacres
però que pot practicar-se al marge en exercicis tàctics contextualitzats) i en els
aspectes de coordinació operativa i general.
Tanmateix,
hi ha països on els simulacres tenen com a objectiu principal la pràctica de les mesures d'autoprotecció per part dels ciutadans.
Un dels exemples a seguir és el macro simulacre sísmic el gran shakeout que
anualment organitzen autoritats i institucions nord-americanes (concretament la
FEMA i l'USGS). L'any 2015 el registre web de participació va assolir gairebé
els 44 milions de
ciutadans,
majoritàriament nord-americans, sobretot de les estats més
exposats al risc sísmic, destacant que gairebé el 70% dels participants eren
centres educatius, que van practicar com protegir-se en cas de terratrèmol.
En
relació tant a simulacres com a la informació corporativa dels serveis públics
d'emergència, existeix una casuística habitual que són les jornades, fires,
exhibicions, ..., d'emergències i protecció civil. En aquestes s'exposen
nombrosos recursos dels serveis públics i voluntariat d'emergències i fins i
tot es realitzen alguns exercicis pràctics d'exhibició amb l'assistència d’un
gran volum de ciutadans en molts casos. Tanmateix, i malgrat un context
altament propici, en poques ocasions s'aprofita per la sensibilització al ciutadà
i sobretot als menors, desaprofitant una oportunitat estratègica pels objectius
de la protecció civil.
El repte de protecció civil
Tal com
proposava en l'anterior post, el repte dels serveis de protecció civil de les
diferents administracions públiques és aconseguir que la informació de riscos
greus i emergències sigui atractiva al ciutadà, traduint les dades i
informacions tècniques en missatges que arribin de forma fàcil i efectiva a la
població potencialment exposada als diferents riscos greus. Infografies, vídeos
i tota mena de material audiovisual és un dels principals recursos amb què
comptem. Existeixen exemples que han tingut gran repercussió i difusió com per
exemple els consells de l'Institut Geogràfic Nacional IGN davant
terratrèmols.
Consells davant de terratrèmols de l'Institut Geogràfic
Nacional IGN
També, en l'abans citat post del blog de Cecilia Marambio
trobem la reflexió de com enfocar els consells d'autoprotecció cap a la
protecció dels nostres fills pot ser una estratègia per fer arribar al ciutadà
aquestes mesures de forma més efectiva (a més de la necessària i pendent
educació escolar en la matèria).
En
qualsevol cas, s'han d'explorar els mecanismes que afavoreixin l'esmentada
penetració del missatge en el teixit social. Periodistes i sociòlegs juguen
aquí un paper crucial i necessari per ajudar els serveis de protecció civil.
Implicació del ciutadà en el disseny de l'estratègia
Finalment,
una eina molt potent però poc utilitzada és la implicació dels mateixos
ciutadans en el disseny de les campanyes de sensibilització. Això és
especialment interessant en el cas dels col·lectius més vulnerables: menors,
gent gran, dependents i els sectors socials més exclosos (com per exemple la
immigració de països pobres o culturalment molt allunyats de la nostra cartera
de serveis públics). Un procés de baix a dalt en el qual el ciutadà ens
manifesti quins són les seves necessitats davant el coneixement de
l'autoprotecció i com creu i/o vol que es cobreixin facilitarà el procés de
sensibilització. No deixa de ser un exemple de gobernança, una d'aquestes paraules que ja
tots utilitzem però que en poques ocasions apliquem.
Tenim feina per davant. L'abordarem entre tots per fer-ho
possible.