En
general, la major part dels riscos greus d'origen natural, permeten preveure a
curt termini les situacions en que s'incrementen de forma concreta, de manera
que tant el sistema de protecció civil com la societat en general i els ciutadans
en particular, estan sota avís de que es poden produir incidències o
emergències o al menys que és més probable. Això és així especialment en el cas
del subgrup de riscos meteorològics. No obstant això, alguns riscos naturals com
el sísmic no permeten aquesta anticipació a curt termini i passa el mateix amb
els riscos tecnològics que no permeten anticipar l'incident, accident o
emergència. Entre aquests riscos tecnològics podem destacar el risc químic (manipulació
o transport de substàncies perilloses)
La
incapacitat d’anticipar els incidents i es emergències de tipus químic acaba
suposant que es materialitzen sense previ avís, amb la qual cosa el sistema de
protecció civil reacciona a partir de que es produeix l'emergència i es detecta.
D’aquesta manera, sovint el sistema és coneixedor de l'incident o emergència
química a la vegada que el conjunt de la societat exposada al mateix,
especialment quan es tracta de situacions molt perceptibles (núvols visibles,
fums, flama, sorolls, etc.). Així, succeeix que durant els primers minuts el
ciutadà està sotmès a una incertesa i certa indefensió ja que percep una
situació de risc i emergència química de la que no ha rebut informació oficial
i de la que desconeix la gravetat de la mateixa i per tant si el pot afectar o
no i si s'ha de protegir o no.
Recentment,
un incident greu a unes instal·lacions industrials químiques de Catalunya va
provocar gran alarma en el seu entorn més ampli ja que va ser àmpliament
perceptible. Malgrat les autoritats van informar que d'acord a les dades
tècniques el succés no comportava perill greu per a la població, va haver recel
entre una part de la població de l'entorn que desconfiava de les informacions
oficials a la vista de la dimensió de l'incident i suposava que sí que hi havia
un perill imminent.
Foto ACN
No
obstant, podem veure en detall els mecanismes dels que disposa el sistema de
protecció civil, per poder respondre amb garanties a aquest tipus de situacions
i perquè és important que la societat confiï en les informacions oficials que
es difonen en aquests casos.
Conèixer el risc químic
No
poder anticipar-se a la immediatesa d'una emergència química no implica que el
risc no es pugui preveure pugui en general i conèixer on és més elevat. Per
això, es tenen catalogades i es coneixen detalladament les instal·lacions industrials
considerades d'alt risc perquè manipulen un alt volum de substàncies perilloses
i també les seves principals rutes de transport (viàries i ferroviàries). En ambdós
casos existeixen mesures de seguretat específiques que permeten:
•
reduir la probabilitat de que es produeixi un incident o emergència greu.
•
disposar de mecanismes per a la detecció i el coneixement d'aquests incidents
en el moment que es produeixen en base a protocols de coordinació específics.
ADR; identificació de mercaderies perilloses en el transport viari
Totes
aquestes eines i protocols formen part dels plans d'emergència de protecció
civil sovint públics i accessibles al ciutadà. Alguns dels més destacables són:
•
sensors de risc químic fixos i portàtils per a la detecció de nivells de
concentració de substàncies químiques elevats o propers al llindar de dany probable.
•
protocols de comunicació i coordinació entre les activitats de risc i els
centres de coordinació de protecció civil.
•
protocols per a la monitorització dels efectes sobre la població.
•
equips de resposta i intervenció específics per a emergències químiques.
Detector de gasos perillosos
Aquesta
realitat suposa al fi que el sistema de protecció civil compta amb mecanismes
que li permeten reaccionar a les anomalies vinculades a l'activitat de
manipulació o transport de substàncies perilloses, és a dir, de risc químic.
Especialment, el sistema es prepara per identificar el més ràpidament possible
quin tipus de situació s'està produint i més concretament:
•
si estan implicades substàncies perilloses i de quin tipus (tòxiques,
inflamables, ...),
•
si es tracta d’un incident (menys greu) o d’un accident (més greu) i en aquest últim
cas si deriva en una emergència.
•
què efectes (danys) té o pot tenir sobre la població.
Es
tracta de tenir capacitat d’analitzar els riscos en temps real i el sistema
s'entrena per tal que aquest anàlisi es pugui realitzar en el menor temps
possible, comprovant periòdicament que els mecanismes previstos funcionen.
Incidents químics
Un
cop desenvolupats els mecanismes per a la resposta als accidents amb
substàncies perilloses que poden produir una emergència química, en els últims anys
s'ha desenvolupat especialment la gestió dels incidents. Aquests incidents
responen a anomalies en l'activitat industrial de manipulació o transport de
substàncies perilloses que no es poden considerar un accident perquè són controlats
mitjançant els mecanismes de contingència previstos i sense arribar a suposar una
amenaça aguda o immediata a la població exterior de l'entorn. És un exemple la
parada d’una planta química que comporta la crema de producte en torxa per
evitar la seva emissió directa a l'exterior, seguint els protocols de seguretat
previstos industrials. Succeeix emperò que quan aquestes parades no estan
previstes poden generar anomalies superiors com per exemple la generació de
fums negres. Aquests fums negres són el resultat d'una combustió imperfecta que es
pot evitar amb la injecció de vapor d'aigua que facilita una barreja homogènia
i una combustió perfecta de manera que principalment només es genera diòxid de
carboni i vapor d'aigua. És cert que poden generar-se traces d'altres productes
com ara òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils o d'altres productes
perillosos, però els seus valors se situen habitualment per sota dels llindars valors
que suposen una amenaça aguda o immediata per la població. Això no implica que no
pugui haver-hi efectes mediambientals, contaminants, a mig i llarg termini
derivats d’aquestes situacions, però és una problemàtica diferent.
Confiar i no alarmar
En
aquest context és absolutament necessari que la societat confiï en la resposta
del sistema de protecció civil per a la seva pròpia seguretat. Una resposta
contrària als missatges de tranquil·litat emesos, un excés d'alarma per desconfiança,
pot afectar la seguretat del ciutadà del mateix mode que el pot fer menysprear
les alertes decretades i no realitzar un confinament quan es decreta.
És
cert que és un tasca difícil d'executar i que un error del sistema pot suposar danys
greus a la població, i això unit a l'espectacularitat d'alguns incidents que es
produeixen en les grans plantes industrials pot generar certa desconfiança o
temor entre la població. No obstant això, en general és poc probable que no es
detecti en un temps raonable una emergència química o en general un accident on
estiguin implicades substàncies perilloses i pugui produir danys a la població.
Més aviat, hi ha un nombre rellevant d'actuacions on, davant el dubte dels
possibles danys a la població, s'apliquen preventivament protocols de protecció
a la població fins poder descartar l'existència d'una amenaça i possibles
danys.
De
la mateixa forma, és nociu per a la confiança de la població i la seva
seguretat que s'aprofitin les circumstàncies puntuals d'incidents greus per
llançar missatges d'alarma i qüestionar l'actuació tècnica dels serveis públics
de protecció civil, generant falses informacions o parcials o interpretant
erròniament les dades tècniques disponibles. No ajuda a la població, al
contrari, generen un clima de desconfiança i indefensió al posar en qüestió la
veracitat i la capacitat del sistema per protegir-los davant una emergència
química real.
Distorsionar