L'incendi
del dipòsit de pneumàtics de Seseña iniciat la nit de dijous passat 12 de maig ha
tingut una gran repercussió mediàtica i social per la gran dimensió de la columna
de fum negre generada, visible a gran distància fins i tot des de la ciutat de
Madrid.
Més
enllà de les causes de l'incendi i de la polèmica sobre la legalitat de la
planta, pot dir-se que amb caràcter general hi ha hagut una bona gestió en
matèria de protecció civil per part de les diferents administracions públiques
implicades: l'ajuntament de Seseña, la comunitat autònoma de Castilla la Mancha
i la de Madrid. L'activació del corresponent pla territorial de protecció civil
de cada comunitat autònoma (en nivell 2 per al cas de Castilla la Mancha i
nivell 1 per a Madrid) com a resposta a l'incendi i els seus possibles efectes sobre
la població és sens dubte una mostra de maduresa del sistema de protecció
civil.
Aquesta
activació del pla de protecció civil dóna la necessària cobertura jurídica per
aplicar mesures excepcionals d'emergència i més concretament:
-
La protecció de la població amb caràcter preventiu (evacuació, confinament,
suspensió d'activitat escolar o a l'aire lliure, etc)
-
La mobilització de recursos extraordinaris en resposta a l’incendi (extinció i
evacuació i acollida de població en aquest cas), tant per la recepció de
recursos que no són propis (cas de Castilla la Mancha) per com la cessió en suport
a altres administracions (cas de Madrid).
A
més permet posar en marxa els protocols operatius previstos per a:
-
La coordinació de la resposta a l'emergència: es van constituir les dues
figures previstes i que són el centre de coordinació operativa (CECOP) per a la
gestió més estratègica i de direcció
en la distància i el centre de comandament avançat (CCA) per a la coordinació
de les actuacions operatives concretes. A més, hi va haver la necessària
coordinació entre administracions actuants.
-
El seguiment dels possibles efectes de l'emergència i la informació dels
mateixos a la població: ambdues comunitats autònomes van ser proactives i van
establir telèfons d'informació la població on resoldre els dubtes dels
ciutadans sobre els efectes de l'incendi i van fer difusió d'aquesta informació
a través dels mitjans disponibles (notes de premsa, xarxes socials, App
d'alerta i informació ...). També van treballar per desmentir falses
informacions (presumpta
contaminació de l'aigua), que és una actuació de protecció civil necessària per
controlar l'emergència i no anar a remolc de la mateixa actuant a reacció.
Mesures de protecció a
la població
Les
administracions van prendre mesures per a la protecció de la població davant la
columna de fum negre i els seus possibles efectes.
D'una
banda, és molt destacable que l'Ajuntament de Seseña recomanés ja des de la nit
del dia 12 el confinament de les urbanitzacions i poblacions més properes a
l'origen de l'incendi i a la columna de fum generada. Posteriorment, divendres
a la tarda 13 la comunitat autònoma de Castilla la Mancha va prendre la decisió
d'evacuar la urbanització del Quiñón de Seseña davant de la previsió que les
condicions meteorològiques de la nit poguessin afavorir afectacions a la població
per la columna de fum negre. Això demostra que sota el paraigua de l'operativa
prevista en el pla territorial de protecció civil l'administració pública
estava analitzant en avançat l'evolució de la columna de fum negre i la seva
possible afectació que va permetre establir la mesura d'emergència necessària
per protegir la població. Per a
l'evacuació del miler de persones afectades i la seva posterior acollida es van
habilitar diversos espais i es van mobilitzar recursos logístics específics de
diverses unitats de protecció civil municipals i de la Creu Roja. Posteriorment
al retorn dels evacuats es va mantenir la recomanació del confinament en
domicilis i minimitzar el temps de permanència en l'exterior. A més, es van
suspendre les classes en els centres escolars més exposats al risc i les
activitats esportives, i fins i tot en algun centre escolar es van tornar a suspendre
les classes represes davant d'una falta de certesa de no afectació.
Control ambiental de la Junta de Castilla la Mancha
Mentrestant,
la comunitat autònoma de Madrid informava que les dades de qualitat de l'aire
aconsellaven no prendre mesures extraordinàries al seu territori i a més
aconsellava a 31 municipis de les zones Sud i Hortes tancar les finestres a la
nit per precaució (lògica recomanació ja que durant la nit una evolució
desfavorable de l'incendi i la columna de fum podia sorprendre aquests veïns
durant les hores de dormir).
Avís emès per la Comunidad de Madrid
Fums negres i altres
casos recents
Els
fums negres generats després de grans incendis en instal·lacions industrials de
diferent tipologia no són un fet aïllat. Un dels més espectaculars va ser l'incendi del magatzem de
combustibles Buncefield a la ciutat d'Hemel Hempstead del comtat
d'Hertfordshire d'Anglaterra l'any 2005. Les explosions que es van produir es van registrar a la
xarxa sísmica amb una magnitud 2,4 en l'escala Richter. La columna de fum negre
va arribar a produir el tancament preventiu d'un dels aeroports de Londres,
situat a més de 35 km
del focus de l'incendi. Es calcula que l'incendi va emetre fins a 8.000 tones
de partícules PM10, equivalent a aproximadament el 6% del total anual
d'emissions d'aquest contaminant a tot el Regne Unit.
Columna de fum negra de Buncefield. Font: BBC
PM10
Els
principals factors de risc a curt i mitjà termini de les columnes de fum negre
són la presència de partícules en suspensió de petita mida que reben el nom de
partícules PM10 (partícules de diàmetre inferior a 10 micres). Per la seva
petita mida aquestes partícules no poden ser retingudes pel sistema respiratori
i en respirar-les arriben fins als pulmons on es dipositen afectant la
capacitat del sistema respiratori de forma permanent. Les partícules PM2,5 són
encara més perilloses perquè per la seva menor grandària arriben als alvèols on
es dipositen. Segons l'OMS, aquestes partícules poden causar cardiopaties, pneumopaties
i càncer a llarg termini (exposició prolongada) però a més els grups més
sensibles (població infantil, tercera edat i persones amb afeccions del sistema
respiratori) podrien tenir danys a curt i mitjà termini. Les partícules PM10
són presents en l'aire de les zones metropolitanes sobretot en determinats
períodes de l'hivern per efecte de les condicions meteorològiques i les
emissions d'indústries, vehicles i calefaccions principalment, i per tant
existeix una àmplia xarxa de monitoratge i és un risc que es gestiona
ordinàriament com a conseqüència de la normativa mediambiental d'origen
europeu. Aquestes partícules tenen un efecte nociu de tipus físic, és a dir, no
són tòxics que reaccionin amb l'organisme. Per això, una protecció viable és
l'ús de filtres o mascaretes dissenyades específicament per a la retenció
(física) d'aquestes partícules (molts ciclistes de zones urbanes les
utilitzen). Això no ens ha de portar a concloure que la utilització d'una
màscara estàndard, sense filtre, és prou protecció ja que manca de sistema de
retenció o que l'ús d'un mocador ens protegirà, en contra de la tradicional
creença.
Màscara amb filtre PM10.
Altres substàncies perilloses
Als
núvols negres generats per incendis industrials també poden trobar-se altres
productes perillosos, tòxics, com els òxids de nitrogen i el monòxid de carboni,
que també han de ser monitoritzats per evitar arribar a valors perillosos.
Finalment, també podem trobar compostos orgànics volàtils (COVs), dioxines, furans
i hidrocarburs policíclics aromàtics (PAHs), però la seva concentració en
aquests casos sol ser inferior als llindars de perillositat ja que els seus
efectes no es produeixen amb caràcter tan immediat sinó per llarga exposició
(de caràcter mediambiental).
Des
de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya s'han gestionat alguns casos
d'incendi industrial amb generació de columna de fum negre que encara que de
menor dimensió als casos reportats anteriorment, també van requerir una anàlisi
en continu dels seus possibles efectes i fins i tot aplicar mesures extraordinàries
de protecció a la població. Així, l'abril del 2013 ja va es activar el pla de
protecció civil per front a l'incendi d'una fàbrica de pintures que va generar un
gran núvol negre i al setembre del 2015 també es va fer el mateix en l'incendi
d'una planta des desballestament de vehicles, arribant a establir el confinament de
població en funció de la direcció del vent i els valors de la xarxa de sensors
mediambientalm coordinadament amb els equips de bombers actuants en
l'extinció.