La gestió de les grans emergències i catàstrofes viu des de
fa alguns anys un canvi de paradigma que afecta al model relacional entre els
diferents actors que intervenen i en especial a com s'estructura la presa de
decisions crítiques.
Aquests canvis ja s'han produït en molts àmbits de la
societat, alguns de molt relacionats amb la seguretat, i en general en els
entorns professionals més dinàmics. En aquests casos el model organitzatiu
jeràrquic, en el que el més important és qui mana, ha donat pas a nous models
en que es potencien les aportacions dels diferents integrants de l'organització
en el procés de presa de decisions. Aquests nous models organitzatius no
suposen la pèrdua d'una estructura de comandament, que es manté necessària ja
que la presa de decisions sempre ha d'estar assignada a figures concretes de
l'organització, però sí que l'esmentada presa de decisió reverteixi de forma
més efectiva a tota l'organització ja que en haver format part del procés
l'assumeix amb més facilitat i pot arribar a interioritzar-la.
El model clàssic de gestió d'emergències, herència dels
orígens militars del sistema, se centra en la identificació del comandament
tàctic al que se supediten la resta d'organitzacions actuants creant així una
estructura jeràrquica rígida en la qual les aportacions al procés de resolució
no tenen una via definida. En aquests models la gestió de la crisi és un
concepte inexistent i la coordinació un verb irreflexiu assimilat al
comandament jeràrquic de manera que les organitzacions, a excepció de la
situada en el vèrtex de la cadena de comandament, difícilment no se senten integrades
al sistema d'emergències i protecció civil. Precisament, són els diferents
serveis públics de protecció civil els que més estan impulsant i aportant al necessari
canvi d'aquest model clàssic. No en va el concepte protecció civil, creat en el
IV Convenció de Ginebra de 1949 després de la II Guerra Mundial, pretenia de
forma clara diferenciar la gestió d'emergències civil de la militar.
Així, de forma progressiva el model de gestió d'emergències
està canviant per incorporar formes cooperatives en les que les organitzacions
puguin aportar en cada moment els elements de valor que afavoreixin una
resolució més eficaç i eficient de les emergències i sobretot minimitzar els
danys a la població i maximitzar l'atenció que reben. Aquestes aportacions no
es limiten a les organitzacions i serveis públics, sinó que també s'estenen al
sector privat, en especial a les activitats considerades de risc, a les
vulnerables i als serveis bàsics necessaris per a la població. Així mateix, les
formes cooperatives posen de rellevància les obligacions de cada organització i
situen el focus en integrar aquestes responsabilitats evitant sotmetre-les a
criteri d'una de les parts, sense que això suposi la pèrdua d'una autoritat
màxima que hagi d'assumir la presa de decisions en cada cas.
En termes generals, el camí emprès pretén garantir que en
cada pas de la resolució d'una gran emergència i sobretot en cada decisió
crítica presa per l'autoritat de protecció civil competent, s'hagin tingut en
compte tots els factors crítics per evitar un error en la gestió i una
desprotecció de la població exposada al risc. Aquests canvis suposen
inevitablement que el croquis de l'estructura d'emergències estigui perdent
verticalitat en favor de l'horitzontalitat, en guanyar aportacions en la base
de la piràmide que al seu torn donen més estabilitat al sistema de protecció civil. Es tracta sens dubte
de la transició del concepte coordinar al concepte coordinar-se. En aquest nou
escenari relacional, el paper dels serveis públics de protecció civil és
essencial actuant com
facilitador de
les relacions entre les organitzacions i també actuant d'enllaç entre l'àmbit
públic i el privat, tot això al mig d'una emergència i per tant en un context
d'estrès en la presa de decisions que no afavoreix l'esmentada interlocució.
Serà aquesta funció de gestor
d'emergències la que vagi prenent forma i finalment consolidi els serveis
públics de protecció civil com els directors d'orquestra de les emergències.