Autoprotecció: coresponsabilitat en seguretat
L'autoprotecció no és més que l'actuació dels ciutadans per protegir-se a
través dels seus propis mitjans davant una situació de risc greu o emergència.
També, la resposta de les organitzacions i activitats en les que els ciutadans
ens integrem (laborals, associatives, lúdiques ...) a aquestes mateixes
situacions. Per tant l'autoprotecció és una conducta i sobretot una
predisposició de les persones a actuar davant el risc i l'emergència
implicant-se en la seva pròpia seguretat.
Això només és possible en tant el ciutadà tingui interioritzada una cultura
del risc de la que hagi derivat assumir un rol actiu davant els riscos greus i
les possibles emergències, és a dir, haver assumit que és coresponsable de la
seva pròpia seguretat.
I tot això independentment que l'autoprotecció sigui un dret i un deure
recollit en les lleis de protecció civil com s'analitza més endavant al final
d'aquesta entrada
 |
Coresponsabilitat en seguretat: concepte i imatge. Font Rafael Gálvez
|
El límit dels serveis públics
I és que les administracions públiques són responsables de la seguretat
dels ciutadans i la societat en general, però no són les úniques perquè tenen
límits en la seva capacitat d'actuació.
En realitat, succeeix que els serveis públics d'emergència i el sistema de
protecció civil en el seu conjunt no són autosuficients. La seva eficàcia depèn
de la prevenció, com ja hem comentat en altres entrades d'aquest mateix blog,
que inclou l'actitud del ciutadà davant el risc i les emergències ja que pot
arribar a exposar-se a uns nivells de gravetat on la capacitat de resposta dels
serveis d'emergència es vegi compromesa.
Pensem-ho per un moment, imaginem un temporal de mar amb onatge superior a 4 metres i un ciutadà que des de les roques intenta capturar la fotografia de la seva vida. Una ona trenca contra les roques i l'arrossega mar endins. La força de l'aigua no li permet surar i ràpidament s'enfonsa. Suposem que algú ho veu de forma immediata i dóna l'avís a l'1-1-2. Suposem també que les unitats especialitzades en rescat aquàtic de Bombers, de Salvament Marítim o de Guàrdia Civil segons el cas i territori, unitats que en algun cas no són molt nombroses en no ser un servei ordinari, estan disponibles i s'activen immediatament i en pocs minuts arriben al lloc de l'emergència. Actuar al mig de l'onatge els resultarà altament complicat i fins i tot suposarà un risc per a la seva pròpia integritat física. Segurament la seva especialització a través de la formació i l'experiència els permetrà rescatar la persona però la situació serà límit i podria haver-se evitat fàcilment.
Temporal de llevant Girona novembre 2014. Foto: Carles Palacio
|
Si això resulta complex, imaginem la situació més real i és que aquests serveis d'emergència que han d'actuar en el rescat estarien realitzant diversos serveis de salvament o rescat a causa del temporal, i fins i tot poden tenir una cua d'actuacions pendents que han d'atendre, de manera que el cas del fotògraf inconscient (del risc) no podria atendre's de forma immediata. Efectivament, les possibilitats d'un desenllaç fatal són elevades.
En aquest cas l'autoprotecció és de sentit comú, com passa moltes vegades, allunya't de la zona de l'onatge i fes la fotografia des d'una zona segura, utilitza un objectiu de llarg abast i salva la teva pròpia vida. Senzill i lògic, però no sempre aplicat.
 |
Existeixen casos molt més complexos, situacions de risc que requereixen una
formació prèvia dels ciutadans en com actuar, la qual cosa coneixem com a
sensibilització. Per exemple,
com respondre a un terratrèmol (sortir o no al carrer, on situar-se dins de
casa ...), què fer en un incendi a casa (tancar o no portes i finestres, pujar
o baixar per les escales. ..), com evitar una intoxicació per monòxid de
carboni a causa de l'ús de xemeneies o estufes de flama (gas, llenya...), quan i com el vent pot
ser perillós, etc.
Quaderns d'autoprotecció
De fet, una de les principals funcions dels serveis de protecció civil és
la sensibilització del ciutadà en com actuar davant els riscos, a més de la
redacció de plans d'emergència o la seva posada en marxa per a la coordinació
dels episodis de risc i la resolució d'emergències. Per això, a partir
d'aquesta entrada en el blog iniciaré la publicació d'una sèrie d'entrades amb
els consells d'autoprotecció específics per a cada risc greu, enfocat al ciutadà
en general, sota el títol de quaderns d'autoprotecció.
Dret i deure
Més enllà dels aspectes
abans citats,
l'autoprotecció és un dret i un deure recollit en les
lleis de protecció civil. Una de les que primer va recollir aquest dret és la Llei 4/1997, de 20 demaig, de protecció civil de Catalunya. Aquesta llei, de fa ja gairebé 20 anys
quan la gestió d'informació en emergències era un tema incipient i la
coresponsabilitat una idea molt allunyada de les polítiques públiques de seguretat, cita al seu article
4 el dret dels ciutadans a ser informats dels riscos col·lectius greus que
poden afectar-los i de la conducta a seguir en cas d'emergència. De la mateixa
manera especifica al seu article 6 el dret i deure de
col·laboració dels ciutadans seguint les instruccions determinades i finalment
a l'article 7, denominat d'autoprotecció, indica textualment l'obligació de
ciutadans i organitzacions en "l'adopció
de mesures d'autoprotecció i a mantenir els mitjans personals i materials
necessaris per fer front a situacions de risc i emergència"
La recent Llei 17/2015, de 9 de juliol,del Sistema Nacional de Protecció Civil també s'expressa en aquests termes i així
al seu article 6 cita el dret a la informació sobre els riscos col·lectius importants i
les conductes a seguir per prevenir l'afectació, mentre que a l'article 7 ter
recull el deure d'autoprotecció (i cautela) especificant que "els
ciutadans han de prendre les mesures necessàries per
evitar la generació de riscos, així com exposar-s'hi"
Així que, treballem tots junts, ciutadans, societat en general i administracions públiques, per fer real aquest dret i deure d'autoprotecció i millorar la seguretat de tots.