(actualitzat el 2 de desembre de 2015)
Noves necessitats de la població en emergències: nous serveis
Noves necessitats de la població en emergències: nous serveis
La visió clàssica de la resposta a les
emergències greus i a les catàstrofes ha quedat desfasada ja que s'ha vist
superada per les necessitats actuals de la població.
De l'anàlisi de les grans emergències de finals
del segle XX i principis del XXI ha sorgit, entre altres lliçons apreses, la
necessitat que la resposta dels equips d'emergència s'ampliï a la protecció
de tots els afectats garantint-los una resposta integral. En aquest
concepte d'afectats s'han d'incloure:
- totes aquelles persones que s'han vist
exposades a l'emergència per haver estat a la zona d'afectació o per haver
sofert mesures excepcionals d'emergència (evacuació o confinament), i
- l'entorn social més directe de les víctimes greus.
Aquesta protecció s'ha de desenvolupar en
diferents espais físics de l'emergència, destacant els centres d'acolliment de
població, els espais habilitats per a la informació general i per a l'atenció
als familiars de les víctimes (incloses les línies telefòniques) i els espais
forenses i de presa de dades antemortem. A
més, s'ha de fer amb equips especialitzats en aquest tipus de resposta.
L'atenció psicosocial als afectats d'una
emergència
Una de les actuacions crítiques per a una
correcta protecció i atenció integral als afectats d'una emergència és
l'assistència psicosocial tant a les víctimes com al seu entorn directe
(familiars, amics i àmbit laboral, en aquest ordre de prioritat). Aquesta
resposta és especialment crítica quan es produeixen víctimes mortals i el número és elevat o
el context és especialment sensible (menors d'edat, nuclis familiars o
agreujants contextuals). Es tracta de proporcionar-los una assistència
integral que de resposta a totes les seves necessitats que
aniran sorgint al llarg de la fase aguda i que es divideixen per una part en
els aspectes més socials i pràctics (orientació, consultes,
informació, tràmits...) i d'altra banda en el suport emocional i acompanyament en
el dol que
serveixi per minimitzar el dany
psicològic posterior.
En definitiva es tracta de què vosaltres
afectats es vegin acompanyats a tota hora per les administracions públiques a
través d'equips d'emergència especialitzats en aquesta funció fins
a la recuperació de la normalitat, i que aquest retorn sigui el més ràpid
possible però alhora amb totes les garanties de cobertura de necessitats.
Aquest acompanyament té una durada superior a la
fase aguda clàssica, ja que en el cas de múltiples víctimes pot allargar-se dies
o ser necessari necessitar reactivar la resposta setmanes després en moments
crítics puntuals, sobretot si es requereix la repatriació de les restes
mortals.
 |
| Equip psicosocial intervenint en sinistre Germanwings (agència EFE) |
Especialització de l'assistència psicosocial
L'atenció psicosocial als afectats per una gran emergència
o catàstrofe, en els termes abans indicats, requereix d'equips especialitzats
per a aquesta funció. Donat el doble component "psico" i
"social" de l'atenció als afectats es requereix la participació
de treballadors socials i de psicòlegs. A més de la seva formació de base,
aquests equips s'han de preparar específicament per a la resposta a situacions
d'emergència greu o catàstrofe, coneixent prèviament el funcionament del
sistema de protecció civil així com el context i necessitats específiques
d'aquestes grans emergències sobretot quan hi ha múltiples víctimes.
Per a aquesta assistència psicosocial les
diferents administracions públiques, normalment a través dels seus òrgans de protecció
civil, s'han dotat de recursos específics que responen a diferents models però
que generalment utilitzen mitjans
humans d'organitzacions externes. En alguns casos s'ha previst únicament
psicòlegs, cas en el qual el vessant de treball social quedarà desatès. De la mateixa manera, en els casos en què sol
es disposi d'equips de treballadors socials, poden quedar sense cobertura les
necessitats dels afectats que entrin en l'àmbit sanitari dels psicòlegs.
Per garantir la coordinació entre ambdós
components psicosocials és essencial la divisió de funcions, encara que no
sempre és fàcil perquè presenta molts elements d'interfase. Una possible
simplificació en la distribució de funcions és que les accions que comportin
diagnòstic i tractament del dany
o la víctima es realitzi a través dels psicòlegs (grup sanitari) mentre que la
resta es realitzi pels treballadors socials (grup logístic).
A més, tots els intervinents d'emergència en
general han de tenir unes nocions bàsiques per evitar actuacions o
comportaments que puguin perjudicar els afectats.
El model d'assistència psicosocial a Catalunya
A Catalunya la resposta és prevista a través dels treballadors socials de l'equip d'emergències delColegio Oficial de Trabajo Social de Catalunya, que activa i coordina directament Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya en virtut d'un conveni de col·laboració i coordinació vigent.
 |
| Treballadores Socials en sinistre Germanwings (Col·legi Oficial de Treball Social CAT) |
A la seva funció s'afegeix la dels psicòlegs del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat de Catalunya.
 |
| Emergències Mèdiques de Catalunya (sem.gencat.cat) |
El treball d'aquests equips es complementa amb el de l'ERIE (Equip de Reposada Immediata a Emergències) psisocial de Creu Roja - Creu Roja Catalunya que són equips mixtos de psicòlegs i treballadors socials també coordinats per Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
 |
| Equip mix psicosocial intervenint en sinistre Germanwings (www.ara.cat) |
El cas de l'Ajuntament de Barcelona s'ha de destacar per tal com la resposta es
realitza a través del Centre d'Urgències i Emergències
Socials de Barcelona (CUESB) que és un recurs intern de
l'administració municipal, a diferència de la majoria d'administracions
públiques on la resposta es dóna a través de recursos externs (disponibles a
través de contractes o convenis amb organitzacions concretes).
 |
| CUESB en Barcelona 2015 (agencia EFE) |
A més, s'ofereix formació al personal de
protecció civil perquè conegui que actuacions poden ser perjudicials per als
afectats, per exemple en el cas de la formació bàsica de voluntari de protecció
civil on experts expliquen com actuar en centres d'acolliment o davant els
familiars de les víctimes.
En resum
L'atenció psicosocial als afectats per una gran
emergència s'ha consolidat com una necessitat que cal afrontar des dels
poders públics. Amb tota certesa s'implantaran serveis específics als òrgans de protecció
civil de totes les nostres principals administracions públiques de manera que
passarà a ser un element essencial més, d'ordinari, dels serveis públics que
responen a emergències. Aquests serveis estan ajudant ja allà on actuen, a
disminuir l'impacte de les emergències sobre la població afectada, a facilitar
el seu retorn la normalitat, a minimitzar el dany psicològic posterior i al cap i a la
fi a millorar el servei al ciutadà en cas d'una emergència greu.
Entre les activacions més importants d'equips d'atenció psicosocial durant el 2015, destaca l'atenció als familiars de les víctimes del sinistre aeri de la companyia Germanwings als Alps francesos que Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya va desenvolupar durant setmanes en tots els àmbits on va ser necessari des del primer instant. Els equips es van reactivar posteriorment en resposta a diferents moments que requerien reprendre l'atenció als familiars.
Corol·lari (2 desembre 2015)
Recentment el diari digital FANNEWSCLUB publicava un article sobre la intervenció psicosocial en emergències que podeu llegir en aquest enllaç.
Corol·lari (2 desembre 2015)
Recentment el diari digital FANNEWSCLUB publicava un article sobre la intervenció psicosocial en emergències que podeu llegir en aquest enllaç.