Població en risc d'inundació
Dijous
passat 10 de novembre el diari El País publicava un article sobre inundacions
sota el vistós i alarmant títol següent:"Más de 700.000 espanyols
viuen en zones de risc d'inundació".
La notícia es feia ressò del Sistema
Nacional de Cartografia de Zones Inundables de la Direcció General de
l'Aigua del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient on via web es
pot accedir al detall de totes les zones inundables a Espanya. A partir d'aquesta
informació disponible aprofitava per reflexionar sobre una realitat que no ens
pot ser aliena ni passar desapercebuda: un gran nombre d'habitatges estan
construïts dins de zones inundables de manera que és habitual que les
inundacions afectin domicilis. Fins i tot pitjor, molts d'aquests habitatges
són de recent construcció, fet que ho fa encara més incomprensible perquè
qüestiona la capacitat de l'administració pública per controlar i garantir la
seguretat dels ciutadans i demostra que l'urbanisme sovint és aliè a la
seguretat i la prevenció dels riscos greus. | |
|
La xifra de
700.000 persones segurament estigui sobredimensionada perquè derivi de
considerar tota la població resident en els edificis situats en zona inundable,
encara que el seu domicili particular se situï en una planta 2a o superior i
per tant en realitat estigui fora de zona inundable. Tanmateix, encara reduïda
a una tercera o quarta part, la xifra és aclaparadora perquè no baixaria en el
millor dels casos de les 200.000 persones, és a dir, un 0,5% de la població. A
més, a aquesta xifra de població que resideix en zona inundable cal afegir
totes aquelles persones els centres de treball de les quals s'ubiquen en zones
inundables així com els alumnes de centres escolars i els usuaris de centres de
l'àmbit sociosanitari. I com no activitats lúdiques i de lleure en zona inundable, sobretot
les ubicades en el medi natural com ara nombrosos càmpings alguns d'ells situats fins i tot en el curs d'un riu. Si a
algú li sorprèn aquestes últimes referències, sento confirmar que efectivament
hi ha centres escolars i equipaments de l'àmbit sociosanitari ubicats en zones
inundables, i en alguns casos són de recent edificació (del segle XXI !), i
molts càmpings ubicats en zona inundable i no falten referències d'inundacions
que demostrin aquesta realitat. En definitiva, diàriament podem situar-nos en
un 1% de població desenvolupant la seva activitat diària en zones inundables i
exposada a una possible emergència.
Per
desgràcia, aquesta problemàtica només apareix a l'agenda pública i en la dels
mitjans de comunicació de forma puntual quan es produeix alguna tragèdia i
ràpidament passa a l'oblit. Fins i tot en alguns casos les informacions
distorsionen l'origen del problema justificant la coexistència de
vulnerabilitat i perill d'inundació com si no hi hagués la possibilitat ni la
necessitat d'evitar-ho.
Inundacions previsibles
Arran
d'aquesta realitat convé recordar a un dels grans referents en matèria de
gestió de riscos greus d'origen natural, el professor Francisco Javier
Ayala-Carcedo. En un dels seus últims articles publicats el 2002 i titulat "El sofisma de la
imprevisibilitat de les inundacions i la responsabilitat social dels experts.
Una anàlisi del cas espanyola i les seves alternatives" reflexionava
sobre la falta de voluntat d'evitar les catàstrofes per inundació a Espanya i
afirmava que sempre són evitables però que succeeix que no es volen assumir les
mesures de prevenció
necessàries.
Concretament,
Ayala-Carcedo afirmava que sempre és possible determinar amb temps, en
"temps de pau", la potencial inundabilitat d'un terreny mitjançant
les eines d'anàlisi i simulació disponibles (actualment ho és fins i tot més
perquè les esmentades eines han millorat substancialment en els últims 10
anys). Això li portava a concloure
que el problema real és què es feia amb aquest coneixement disponible de les
zones inundables i concretava que l'absència de prevenció i l'intent de
traslladar la solució a la gestió en temps real era la causa de les catàstrofes
per inundació dels últims anys a Espanya.
Ayala-Carcedo recordava al seu article com el 94% de les víctimes mortals d'inundació en el període 1952 - 2002 ho havien estat per inundacions sobtades de ràpida evolució originades per petits rius. I és que en el cas dels grans rius els temps d'avinguda són amplis (inundació "lenta") i l'evolució del cabal permet anticipar la inundació diverses hores i fins i tot dies abans de la seva arribada i per tant protegir la població mitjançant gestió en temps real (avisos i evacuació). Però per contra, en el cas dels rius petits no és possible aquesta gestió perquè la inundació provocada per torrents, rambles, rierols i rieres és tan ràpida que no permet prou temps de previsió per protegir la població. Això, concloïa Ayala-Carcedo al seu article, ens porta a una única mesura viable per a la protecció de la població en el cas de les zones inundables de rius petits: evitar situar les activitats vulnerables (habitatges, activitats de lleure...) dins d'aquestes zones inundables.
 |
| Font: @Skilache |
Prevenció i
gestió d'inundacions
La realitat que descrivia el professor Ayala-Carcedo el 2002 contínua sent
tristament vigent avui dia. I és que la tecnologia ha avançat àmpliament en els
últims anys i això ens permet (i obliga) a les administracions públiques a ser
més eficients i eficaços en la gestió en temps real de la protecció de la
població davant possibles inundacions, però els límits continuen existint i no
podem en cap cas menysprear els riscos i pretendre sotmetre'ls sempre partint
de mecanismes de gestió.
Per això,
ara que disposem de forma pública de la cartografia de totes les zones
inundables a Espanya, hem d'assumir en cada cas la mesura de protecció a la
població necessària. En els casos en què la fase de gestió de la possible
inundació sigui un mecanisme viable per a la protecció de la població, hem de
garantir que funcionaran els protocols previstos. Però també, en els casos en què
la gestió de la inundació no permeti protegir la població, haurem d'aplicar amb
temps i sense excuses la prevenció urbanística i no permetre urbanitzar en
zones inundables per evitar una catàstrofe previsible.
El professor
Francisco Javier Ayala-Carcedo
El professor Ayala-Carcedo va morir l'any 2004. Acadèmic i científic dels
riscos naturals, va ser sempre un defensor de l'adaptació de l'home al medi
natural per evitar les catàstrofes d'origen natural. Ayala-Carcedo defensava
que l'adaptació al medi natural no passa per la transformació del medi sinó per
condicionar les nostres activitats als perills d'origen natural i els seus
cicles.
Defensor de
la protecció civil i la prevenció de les emergències i grans catàstrofes
d'origen natural, la seva obra de més importància és
"Riscos naturals". Tots aquells que
tinguin interès en aprofundir en el coneixement i la problemàtica de les catàstrofes
d'origen (que no causa) natural, trobaran en aquesta obra un referent per a la
consulta a tota hora.
Poden consultar una breu nota biogràfica del professor Ayala-Carcedo en el següent enllaç.