CONSOLIDANT ELS SERVEIS DE PROTECCIÓ CIVIL

Durant molt temps m'han preguntat allò de "però exactament què feu en protecció civil?" "però protecció civil no és allò dels voluntaris?" "i això no és allò dels bombers?". Anys donant resposta a aquestes preguntes per explicar el treball<A[treball|feina]> dels serveis públics de protecció civil m'ha permès perfeccionar el discurs, cosa que agraeixo ja que m'ha servit per esquematitzar i interioritzar la nostra missió i funcions. Per fortuna, la nostra tasca és cada vegada més coneguda i actualment les preguntes se centren en aspectes concrets que demostren un major coneixement de la nostra funció: com realitzem els avisos i alertes, com es coordina la resposta a una gran emergència o qui atén les famílies de les víctimes.

Aquest major coneixement de la funció dels serveis públics de protecció civil facilita el nostre treball<A[treball|feina]> amb els ciutadans, a qui hem de protegir dels riscos greus i les emergències. A més, ja que aquest major coneixement del sistema s'estén a tota la societat en general, cada vegada és més efectiu el treball<A[treball|feina]> amb el sector privat i amb les institucions públiques i les seves autoritats, imprescindibles per a la protecció dels ciutadans.

Malgrat aquest escenari actualment més favorable, reconec que de tant en quant encara és necessari justificar la nostra existència professional davant qui, fruit del desconeixement de la nostra funció, encara pretenen diluir-nos en algun dels serveis que integren el sistema de protecció civil, ja sigui bombers, sanitaris o 112, en un exercici de simplisme impropi de l'anàlisi de les amenaces i necessitats a què s'enfronta la societat actual. Curiosament, aquesta dificultat de comprensió de les funcions del servei de protecció civil sempre desapareix en el moment d'una emergència i sobretot de l'anàlisi de la resposta dels poders públics. És llavors quan més evident es mostra la necessitat de disposar d'un servei públic de protecció civil i més clares semblen les seves funcions i especialització. Per desgràcia, són aquells moments i no abans quan els serveis públics de protecció civil es consoliden.

Malgrat tot, els serveis públics de protecció civil han estat i són imprescindibles dins del sistema de protecció civil i emergències, no en va són els encarregats del bon funcionament del sistema. La nostra missió és clara i insubstituïble: prevenir que es produeixin grans emergències, protocol·litzar mecanismes comuns de resposta a les possibles grans emergències per minimitzar els danys a la població, als seus serveis bàsics i béns materials i al medi ambient, i finalment posar-los en marxa quan l'emergència es materialitzi. El nostre paper transversal en permanent interlocució simultània amb els cossos d'emergència, el sector públic, el privat i el ciutadà, el coneixement en temps real i amb caràcter general dels diferents nivells de risc dels territoris en els quals som competents i el processat i gestió de la informació, avisos i alertes en situacions de risc greu o emergència són els nostres principals elements d'especialització. 

Els serveis públics de protecció civil es desenvolupen en els diferents nivells d'administracions públiques competents: Comissió Europea, Estat, Comunitats Autònomes i administracions municipals amb el suport de les administracions locals d'àmbit supramunicipal, com és el cas de les diputacions i els consells comarcals. S'ha de garantir un principi d'integració que permeti, sobretot en situació d'emergència, que les actuacions de protecció a la població (avisos, mesures excepcionals d'emergència o d'altres) tinguin una continuïtat i transmissió dels nivells superiors de l'administració cap als inferiors fins a arribar al ciutadà. L'absència d'una de les baules de la cadena suposarà, en els situacions més greus, la incapacitat de protegir la població i evitar una gran emergència. Per això s'ha de preveure la forma en la qual els serveis de protecció civil d'una administració superior assumeixen subsidiàriament les funcions de la inferior quan manca de capacitat per exercir-les. En qualsevol cas, s'ha de considerar que a major proximitat de l'administració pública al ciutadà major facilitat per protegir-lo davant situacions de risc gravi o emergència (a igualtat de recursos públics).

Finalment, el camí iniciat pels serveis públics de protecció civil sota l'impuls de les polítiques públiques de protecció civil de la Comissió Europea no té tornada enrere, i ens trobem ja en una fase de consolidació en la que la tasca pendent, el repte immediat, és aconseguir la implantació en tots els nivells de les administracions públiques competents alhora que potenciar els recursos humans i materials especialitzats en la detecció de nivells de risc, la coordinació estratègica d'emergències (gestió de crisi), la gestió d'informació, l'elaboració de plans d'emergència i especialment la seva implantació, en tots els nivells de la societat implicats.