Durant molt temps m'han preguntat
allò de "però exactament què feu en protecció civil?" "però
protecció civil no és allò dels voluntaris?" "i això no és allò dels
bombers?". Anys
donant resposta a aquestes preguntes per explicar el treball dels serveis
públics de protecció civil m'ha permès perfeccionar el discurs, cosa que
agraeixo ja que m'ha servit per esquematitzar i
interioritzar la nostra missió i funcions. Per fortuna, la nostra tasca és cada
vegada més coneguda i actualment les preguntes se centren en aspectes concrets
que demostren un major coneixement de la nostra funció: com realitzem els
avisos i alertes, com es coordina la resposta a una gran emergència o qui atén
les famílies de les víctimes.
Aquest major coneixement de la
funció dels serveis públics de protecció civil facilita el nostre treball amb els
ciutadans, a qui hem de protegir dels riscos greus i les emergències. A més, ja
que aquest major coneixement del sistema s'estén a tota la societat en general,
cada vegada és més efectiu el treball
amb el sector privat i amb les institucions públiques i les seves autoritats,
imprescindibles per a la protecció dels ciutadans.
Malgrat aquest
escenari actualment més favorable, reconec que de tant en quant encara és
necessari justificar la nostra existència professional davant qui, fruit del
desconeixement de la nostra funció, encara pretenen diluir-nos en algun dels
serveis que integren el sistema de protecció civil, ja sigui bombers, sanitaris
o 112, en un exercici de simplisme impropi de l'anàlisi de les amenaces i
necessitats a què s'enfronta la societat actual. Curiosament, aquesta
dificultat de comprensió de les funcions del servei de protecció civil sempre
desapareix en el moment d'una emergència i sobretot de l'anàlisi de la resposta
dels poders públics. És llavors quan més evident es mostra la necessitat de
disposar d'un servei públic de protecció civil i més clares semblen les seves
funcions i especialització. Per desgràcia, són aquells moments i no abans quan
els serveis públics de protecció civil es consoliden.
Els serveis públics de protecció
civil es desenvolupen en els diferents nivells d'administracions públiques
competents: Comissió Europea, Estat, Comunitats
Autònomes i administracions municipals amb el suport de les administracions
locals d'àmbit supramunicipal, com és el cas de les diputacions i els consells
comarcals. S'ha de garantir un principi d'integració que permeti, sobretot en
situació d'emergència, que les actuacions de protecció a la població (avisos,
mesures excepcionals d'emergència o d'altres) tinguin una continuïtat i
transmissió dels nivells superiors de l'administració cap als inferiors fins a
arribar al ciutadà. L'absència d'una de les baules de la cadena suposarà, en
els situacions més greus, la incapacitat de protegir la població i evitar una
gran emergència. Per això s'ha de preveure la forma en la qual els serveis de
protecció civil d'una administració superior assumeixen subsidiàriament les
funcions de la inferior quan manca de capacitat per exercir-les. En qualsevol
cas, s'ha de considerar que a major proximitat de l'administració pública al
ciutadà major facilitat per protegir-lo davant situacions de risc gravi o
emergència (a igualtat de recursos públics).
Finalment, el camí iniciat pels serveis públics de protecció civil
sota l'impuls de les polítiques públiques de protecció civil de la Comissió
Europea no té tornada enrere, i ens trobem ja en una fase de consolidació en la
que la tasca pendent, el repte immediat, és aconseguir la implantació en tots
els nivells de les administracions públiques competents alhora que potenciar
els recursos humans i materials especialitzats en la detecció de nivells de
risc, la coordinació estratègica d'emergències (gestió de crisi), la gestió
d'informació, l'elaboració de plans d'emergència i especialment la seva
implantació, en tots els nivells de la societat implicats.