dimarts, 10 de novembre del 2015

SOTMETRE'S AL RISC: EVITAR EMERGÈNCIES INGESTIONABLES

"Mai passa res fins que passa". Aquesta frase forma part del meu ADN com del de molts professionals de l'àmbit de la seguretat i les emergències. He crescut escoltant-la nombroses vegades i essent conscient de la seva transcendència ja que darrere d'aquesta frase s'amaga una realitat implacable: la capacitat real de gestionar una emergència té límits i per tant existeixen situacions potencialment ingestionables. Per això, en els casos en que com a tècnic de protecció civil he hagut d'enfrontar-me a determinades decisions sempre ho he tingut clar: davant els riscos greus no tot val ni tot és possible ja que el risc assumible té un límit al que cal sotmetre's sense solució de continuïtat.

Les emergències potencialment no gestionables
I és que el paper ho aguanta tot però la pràctica no i així, davant determinades situacions d'exposició a riscos greus, el sistema de protecció civil i emergències no podrà protegir als ciutadans, ja sigui per la intensitat dels riscos als que s'exposen, per la proximitat (física i temporal) al focus del risc (emergència), o per l'especial vulnerabilitat (probabilitat de patir danys) d'una part d'aquests ciutadans exposats al risc. Aquesta incapacitat de protecció als ciutadans es produirà fins i tot en la situació més favorable en que es pugui fer ús de les millors tecnologies disponibles i s'actuï amb màxima perfecció. A més, en molts d'aquests casos de potencial incapacitat de protecció efectiva als ciutadans, els serveis d'emergència actuants, especialment els equips d'extinció d'incendis i salvaments i per tant bàsicament els bombers, quedaran exposats a nivells de risc elevats que podran posar en perill la seva integritat física quan hagin de respondre a l'emergència i protegir a la població.

El principi ALARP
I és que fins i tot, estant en nivells de risc inferiors al valor límit del considerat gestionable i acceptable, existeix l'obligació de reduir el risc tant com sigui raonablement possible fins arribar a valors negligibles i per tant absolutament tolerables. És el que es coneix amb l'acrònim anglès d'ALARP: "As Low As Reasonably Practicable". Aquest esforç de reducció del risc passa a ser una obligació quan ens situem i identifiquem situacions de risc clarament ingestionables.


Mapes de protecció civil: informació cartogràfica de riscos greus
Actualment disposem d'un gran nivell d'informació, tant en quantitat com en qualitat, dels riscos greus que ens envolten i per tant de les emergències que ens poden afectar, en funció de la nostra zona de residència, àmbit laboral, lloc de vacances, etc.
Un exemple és el visor web del Mapa de Protecció Civil de Catalunya que ofereix tota la informació cartogràfica disponible sobre riscos greus en Catalunya, del risc químic al d'incendis forestals passant per una llarga llista. El Mapa va ser aprovat pel Govern de la Generalitat l'any 2010 donant resposta a la previsió de la Llei de Protecció Civil de Catalunya de l'any 1997. El Mapa enllaça directament amb el dret ciutadà a conèixer els riscos greus que li poden afectar, essent aquest un dret recollit a la mateixa Llei de Protecció Civil. Altres molts governs a nivell estatal i europeu publiquen mapes similars on consultar les dades dels riscos greus.

Imatge de zona inundable del Mapa de Protecció Civil de Catalunya.

Prevenció de riscos greus i urbanisme
Aquesta disponibilitat d'informació sobre els riscos greus ens permet ser corresponsables de la nostra pròpia seguretat decidint de forma activa què assumim i què no, fet que per altra banda és la nostra obligació. No hi ha doncs excusa per tal que en el moment d'adquirir un habitatge no siguem conscients de si està o no dins d'una zona de risc químic, inundable, sísmic, etc, i en quin nivell o intensitat, per a acte seguit estar preparats per fer front a les emergències que ens puguin afectar, és a dir, per a aplicar el principi de l'autoprotecció.
De la mateixa forma, l'urbanisme i la planificació territorial general no pot argumentar desconeixement dels riscos greus ja que ara està disponible en format digital i fins i tot en formats d'open data, de wms (web map services), etc. Això ens permet que abans d'iniciar tant els grans projectes urbanístics com els simples projectes d'activitat, s'estigui en condicions de conèixer si es generarà o no uns nivells de risc que donin lloc a emergències potencialment ingestionables i s'hagi de complir amb una obligació, que més enllà de legal, és també moral. De la praxis de l'urbanisme i l'ordenació territorial respecte els riscos greus dependran en gran part els nivells de seguretat dels ciutadans.

Esquema de decisió per l'acceptació de noves condicions de risc.

En definitiva, la informació dels riscos greus està en aquests moments àmpliament disponible i per això, actualment l'única incògnita de l'equació de la prevenció en matèria d'emergències ha passat a ser si el risc al que ens sotmetem és o no assumible i acceptable. És aquí on radica la verdadera importància de disposar de la informació dels riscos greus, ja que l'assumpció dels nivells de risc és una decisió individual, sigui com a ciutadans, com a entitats privades o, evidentment, com a administracions públiques competents en matèria de seguretat. Tanmateix, pot succeir que la nostra arrogància com grans transformadors del medi ens impedeixi comprendre que no sempre podem sotmetre a la nostra voluntat als riscos greus, siguin naturals o tecnològics. En aquest cas de miopia aberrant, tota informació i advertiment serà poc per evitar futures tragèdies que es podrien haver evitat amb la senzilla consulta dels nivells de risc en un mapa web de protecció civil.

En l'informe d'investigació "Prevenció dels riscos greus en l'ordenació territorial i l'urbanisme com a requisit per a la gestió de les emergències col·lectives" publicat en la edició número 26, de març de 2013, de la Revista Catalana de Seguretat Pública (Institut de Seguretat Pública de Catalunya), pot aprofundir-se sobre aquests aspectes.

Comparteix aquest post

Compartir