La primera part d'aquest doble
post descriu els tres pilars sobre els quals se sosté el sistema de protecció
civil. La suma dels tres pilars inclou tots els serveis, públics, privats o de
voluntariat, que formen part del sistema.
Fent un símil arquitectònic, l'estabilitat del sistema de protecció civil depèn
que els tres pilars sobre els quals se sosté l'edifici de la gestió
d'emergències estiguin degudament equilibrats. Si algun dels pilars suporta
un pes excessivament superior a la resta o si no està preparat per al pes que
ha de suportar o és més alt o curt que la resta, a la llarga l'edifici es
vindrà a baix. Així pot passar amb el sistema de protecció civil en el cas que
els seus tres pilars no estiguin degudament compensats ja que els tres
(administració pública, serveis d'autoprotecció i voluntariat) són necessaris
per igual i cap d'ells pot suplir a la resta, atès que cadascun juga un paper
específic i complementari en el context de la gestió dels riscos greus i
les emergències.
Sovint es tendeix a pensar que la
gestió de les emergències es basa essencialment en els serveis públics relegant
a la resta d'elements del sistema, sent això un error que acaba passant factura
en el moment de les grans emergències.
És evident que no es pot
gestionar una gran emergència en absència d'unes administracions públiques amb
serveis i autoritats preparats, ja que les
competències dels poders públics són insubstituïbles en aquest cas.
De la mateixa manera, els serveis
d'autoprotecció són imprescindibles ja que dins d'una activitat són els que
realitzen una primera resposta a les
situacions de risc que es produeixin per tal que amb una contenció primerenca
s'eviti una possible emergència. En
absència d'aquests serveis d'autoprotecció les administracions públiques poden
veure's condicionades en la seva capacitat de gestionar l'emergència: com
fer front exclusivament des de les administracions públiques a una emergència
dins d'una gran empresa química si l'activitat no realitza una primera resposta
i aporta informació i accions de coordinació? L'històric, fins i tot el més
recent, ens demostra que el resultat no serà satisfactori quant a una ajustada
protecció del ciutadà.
Finalment, la col·laboració del
ciutadà, individualment o a través de la figura del voluntariat de protecció
civil, és un factor elemental. Per una part, el
voluntariat és un complement necessari dels serveis públics, que no substitut, ja que des de dins de la mateixa
societat exposada al risc contribueixen a través d'actuacions preventives que
estigui més preparada davant l'emergència i a facilitar l'actuació dels serveis
públics en cas d'emergència. D'altra banda, l'hemeroteca és plena d'exemples
que demostren la necessitat que el
ciutadà estigui preparat per actuar d'acord als principis d'autoprotecció i eviti exposar-se a un risc significatiu
que compliqui l'actuació dels serveis públics.
En resum, el sistema de protecció civil ha de desenvolupar no sol els serveis públics sinó també els d'autoprotecció i el voluntariat de protecció civil, sense que cap d'ells supleixi la funció de la resta. Això no impedeix que cada sistema pugui bascular preferentment sobre alguns dels pilars, sempre que la resta estiguin degudament compensats per garantir l'estabilitat de l'edifici del sistema de protecció civil.